AMADOR GARRELL
Amador Garrell (Granollers, 1916 – 2000) va
ser il·lustrador i grafista, tasca en la qual va excel·lir, però també pintor,
dissenyador, escriptor, músic i, sobretot, dibuixant. Fill i nét d'impressors,
el dibuix i la pintura van esdevenir una de les seves grans passions, com també
la música, camp en el qual va destacar com a intèrpret de violí, clarinet i
saxòfon. Alhora es va implicar amb el món cultural –va ser un dels fundadors
del Jazz Club Granollers-, social i polític de ciutat de Granollers, i en va
deixar testimoniatge en els diversos articles que va publicar a la premsa local
i comarcal.
El dibuix d'Amador Garrell és present en la
base de totes les seves creacions i, alhora, és un dels vessants que permet
millor apropar-se a la seva personalitat.
EL RETRAT. Amador
Garrell va retratar a un seguit de persones significatives de la ciutat i
de la seva vida. Uns retrats on, brillantment, Garrell sintetitza en el dibuix
l'essència del personatge. Una veritable galeria de retrats, alguns dels quals
són presents en l'exposició.
ELS MÚSICS. Garrell
va ser un dels protagonistes del moviment jazzístic de Granollers i va
participar en les memorables jam sessions amb el seu saxo o el clarinet.
Els seus dibuixos de temàtica musical esdevenen instantànies dels concerts i
dels músics de renom que van passar per Granollers. Retrats d'una escena
viscuda, on es respiren els ritmes i es mostra la passió i sensibilitat
de l'artista per la música.
LA FIGURA. En aquesta l'agrupació es vol recollir i mostrar una manera de retratar molt personal de Garrell, va més enllà del realisme i marca els trets psicològics de la figura i alhora incorpora atmosfera amb el color i amb l'actitud del retratat. En ells el cromatisme és subtil i a la vegada un únic color esdevé predominant, de manera que, de forma automàtica, hom pot imaginar el títol de l'obra: “La dona de blau”, “La nena del vestit rosa”...
LA FIGURA. En aquesta l'agrupació es vol recollir i mostrar una manera de retratar molt personal de Garrell, va més enllà del realisme i marca els trets psicològics de la figura i alhora incorpora atmosfera amb el color i amb l'actitud del retratat. En ells el cromatisme és subtil i a la vegada un únic color esdevé predominant, de manera que, de forma automàtica, hom pot imaginar el títol de l'obra: “La dona de blau”, “La nena del vestit rosa”...
LA IL·LUSTRACIÓ. Amador
Garrell va néixer en el si de l'ofici de impressor i va ser un il·lustrat de la
tradició gràfica. Les seves il·lustracions parteixen de la narrativa
dibuixística de l'escola catalana de principi del segle XX fins a la
república, i reben les influències del repertori de formes dels il·lustradors
centreuropeus i americans.
NARRACIÓ DIBUIXADA. Amador
Garrell va ser el cronista gràfic dels esdeveniments festius i culturals de
Granollers. Els seus dibuixos transmeten una percepció de la manera de viure i
de conviure, cívica i civilitzada, pròpia d'un dibuixant fill de la República.
En les seves composicions generalment els personatges s'escapen del paper. Son composicions obertes i amb una descripció narrativa molt detallista. Unes imatges amables, de temàtica alegre i de traços irònics; temes populars i pintorescos amb el rerefons sempre present dels valors culturals i històrics de la tradició catalana.
En les seves composicions generalment els personatges s'escapen del paper. Son composicions obertes i amb una descripció narrativa molt detallista. Unes imatges amables, de temàtica alegre i de traços irònics; temes populars i pintorescos amb el rerefons sempre present dels valors culturals i històrics de la tradició catalana.
L'APUNT I L'ESBÓS. Garrell
realitzà un seguit d'apunts amb una escriptura nerviosa i espontània, un dibuix
àgil i ràpid, emprat per copsar els trets essencials del retrat o de la
composició. L'apunt, pintat de manera diligent, a mà alçada amb un llapis de
color, assenyala el to de l'obra o emfatitza una part de la figura.
En canvi, amb l'esbos, com estudi previ de l'obra, Garrell fixa l'escena, situa la composició i distribueix els grups de figures i l'espai. En els esbossos d'escenes ciutadanes, el llapis de Garrell, s’apaivaga per aconseguir una major precisió i detall compositiu al servei de l'obra definitiva.
En canvi, amb l'esbos, com estudi previ de l'obra, Garrell fixa l'escena, situa la composició i distribueix els grups de figures i l'espai. En els esbossos d'escenes ciutadanes, el llapis de Garrell, s’apaivaga per aconseguir una major precisió i detall compositiu al servei de l'obra definitiva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario