Fotògraf[modifica | modifica el codi]
Francesc Serra s'inicià en la fotografia com a afició a partir d'una formació autodidacta a través de diverses publicacions tècniques. Entre aquestes, ell mateix destacà un manual francès del qual es desconeix el nom, i al que es referia com a el seu mestre.[2] Fou a partir d'un consell de Joan Brull que decidí fer de l'afició una professió: " Abandona el oficio de dibujante litógrafo, pues está destinado a desaparecer. Ve a lo que hacen en Londres".[2]
La seva obra no és el que avui s'anomenaria fotografia artística, perquè en aquell moment la tècnica no s'havia expandit en aquest camp. Les seves fotografies estaven destinades a una funció utilitària, realitzant principalment reproduccions d'obres d'art per a pintors, publicacions i galeries. Tot i que no fou freqüent per a Serra, als inicis de la seva carrera, es presentà i guanyà algun premi en concursos.
Establí el seu estudi a la Rambla del Prat de Barcelona, al número 17. Actualment el seu arxiu, conformat per prop de 50.000 imatges, forma part del fons de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
El valor documental de la seva tasca és inqüestionable vist en perspectiva històrica, essent qualificat com a cronista de l'art contemporani fonamental en la reconstrucció de la nostra història de l'Art.[3] Gràcies i a través d'aquesta documentació gràfica es pot reconstruir una història social de l'art, així com ha permès el coneixement i fins i tot la reconstrucció d'obres actualment perdudes. N'és exemple el mural noucentista pintat per Josep Mompou per la Casa dels Canonges, desaparegut en la reforma de la sala i que es va poder reproduir a partir de fotografies de Serra.
La reproducció d'art[modifica | modifica el codi]
La seva principal activitat girà entorn de la reproducció d'obres d'art, treballà per a galeries com La Pinacoteca, Galeries Laietanes, Galeria Syra i a Sala Parésentre d'altres; i per a publicacions com ‘'Vell i Nou, ‘'Gaseta de les Arts, ‘'Destino, D'Ací i d'Allà o ‘'La Il·lustració Catalana. Dites reproduccions solien anar firmades per "Fotografia Serra".
La qualitat del seu treball arrencà les lloances dels artistes, que el demandaven personalment per a la reproducció de les seves obres. En aquest sentit, es pot considerar successor d'Adolf Mas (1861-1936), de qui pren progressivament el relleu d'il·lustrar revistes a partir de 1915, així com de Joan Vidal i Ventosa (1880-1966), fotògraf també especialitzat en la reproducció treballant pels museus de la ciutat.[4]
Postals[modifica | modifica el codi]
Treballà habitualment amb el format postal (10x15 cm aprox.), i en realitzà i publicà diverses sèries de diverses temàtiques, entre les quals s'inclouen sobretot paisatges i obres d'art. En destaquen dues dedicades a retrats de persones vinculades al mont de l'art, conegudes sota el nom de Nuestros Artistas i que suposen el principal motiu per al qual ha passat a la història.
Algunes d'aquestes sèries editades foren:
- Aplec de dibuixos (15 postals)
- Col·lecció obra de Joan Llimona (12 postals)
- Col·lecció obra de Ramon Casas (5 postals)
- Col·lecció obra de Modest Urgell (5 postals)
- Col·lecció vistes de Breda (40 postals)
Els retrats[modifica | modifica el codi]
La tasca retratística de Serra s'estén al llarg de tota la seva carrera, fotografiant especialment artistes però també marxants i galeristes, persones relacionades especialment amb el món de l'art, d'una o altra manera.
Serra trenca amb el retrat d'estudi que dominava en exclusiva el panorama barceloní del moment, desplaçant-se de l'estudi del fotògraf al món del retratat, qualitat potser derivada de procedir, no del món de la fotografia domèstica, sinó de la fotografia industrial.[4] Importància pren també la implicació i la relació que tenia amb els seus clients, sovint estreta, ja que tots giraven entorn de cercles artístics. D'això n'és testimoni el que Joan Cortés escribí sobre ell: Se hizo querer de nosotros, como de cuantos tenían alguna relación con él, por la bondad con que atendía a todos, por la generosidad con que ponía su tiempo y su esfuerzo a disposición del amigo.[5] Aquests retrats, majoritàriament realitzats en les primeres dècades del segle XX, traspasen l'anècdota per esdevenir testimoni d'una època i d'un temps, testimoni dels canvis que viu la societat catalana en els moments de l'impuls modernista. Posteriorment seguí plasmant els seus rostres en espais i facetes diverses, en retrats de família (Sunyer, Vila Arrufat), en excursions (Ros i Güell), en exposicions (Opisso), retrats de grup... oferint una visió d'ells en diferents moments de les seves vides.
Més enllà de la generació modernista i el seu entorn, pogué captar també, a través tant del retrat com de la Nuestros Artistas.
reproducció d'obres, els canvis generacionals i d'ambients artístics i socials, passant pel noucentisme i la postguerra. Destaca dins d'aquest gruix d'obra les dues sèries de postals que titulà
L'any 1964 se celebrà a la Sala Parés una exposició dedicada a ell on es recollien 25 reproduccions de les seves fotografies acompanyades de quadres, dibuixos, i altres documents dedicats a ell com a mostra de gratitud i amistat d'altres artistes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario