Jordi Benito Verdaguer

Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951 – Barcelona, 9 de desembre de 2008) fou un artista català.^[1] És conegut com a artista per les seves accions, instal·lacions i performances d'una radicalitat i salvatgisme sense parió que va desenvolupar sobretot durant la dècada dels 70 i 80. No obstant, també va dur a terme una tasca més oculta i secreta —si més no desconeguda— que va desplegar, en paral·lel, al llarg de la seva activitat. És la faceta de dissenyador, interiorista i moblista que, en col·laboració amb artesans, sobretot vallesans, va exercir seguint la tradició familiar, ja que el seu pare era ebenista.^[2]

Exposicions rellevants[modifica | modifica el codi]

Selecció:^[6]

• 1971: Mà de pintura, environament al Col·legi d'Arquitectes, Barcelona
• 1972: Descoberta Frégoli, environament a la Casa Brusi Madrazo, Barcelona
• 1972: Acció recorregut, acció a la V Documenta de Kassel
• 1973: Acció "La davallada d'un piano", acció a Cadaqués, amb Carles Santos
• 1975: participació en la Biennal de París
• 1976: participació en la Biennal de Venècia
• 1978: La desesperació del tocador de laüt”. TRASA V = BPLWB 78-79, performance al Centre Georges Pompidou de París
• 1979: Barcelona Toro Performance. Part I-II-III. TRASA V = BPLWB 78-79, performance a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró)
• 1979: De poder a poder”. TRASA V = BPLWB 78-79, performance al I Symposium Internacional d'Art Performance de Lió
• 1981: Baiard, jaç impacient. Opus III, performance a Vinçon
• 1982: participació en la IV Biennal de Barcelona
• 1985: Cabaret Voltaire, acció amb Carles Hac Mor i Carles Santos, a la Fundació Caixa de Pensions de Barcelona
• 1991: Idees i actituds a l'entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964–1980, Centre d'Art Santa Mònica
• 1995: Agnus Dei, Museu Nacional d'Art de Catalunya
• 2005: El Arte Sucede. Origen de las pràcticas conceptuales en España 1965-1980, Museu Reina Sofia
• 2015: Idees com a imatges, Museu de Granollers^[7]